Almoster, Els Guiamets, La Serra d'Almos, Tivissa, Falset ...

Avui un deute pendent. Vaig prometre a la Mercè que els faria una vista al celler, sincerament ha sigut una llàstima no poder-hi anar abans, valia molt la pena.

Així doncs enfilem en direcció els Guiamets, cap el Priorat falta gent

Els Guiamets és un municipi de la comarca del Priorat, situat al límit sud-occidental de la comarca. El seu límit de ponent és el terme de Garcia, i el meridional, el de Tivissa, a la zona del poble de la Serra d'Almos, tots dos de la Ribera d'Ebre. A la resta, limita amb municipis del Priorat: el Masroig al nord, Marçà al nord-est i Capçanes a llevant.

Església parroquial de Sant Lluís dels Guiamets

Des del 1787 consta l'existència de la parròquia, dedicada a Sant Lluís, i des del 1784 consta com a vicaria depenent també de Tivissa. La data de construcció de l'església és d'aquesta època: es començà a construir el 1791, quan el Bisbe de Tortosa va donar el permís oportú, atès l'estat en què es trobava el temple anterior. És una construcció de planta renaixentista, amb tres naus i vuit altars laterals. La parròquia ultrapassava el terme municipal, i incloïa alguns masos de Capçanes

Celler la Placeta (Els Guiamets) http://www.cellerlaplaceta.com

L’equip, format per tres persones. Tres professionals, cadascún en el seu camp:

El Quim, dels Guiamets. Vitivinicultor. 

La Mercè,  gerent i qui us atendrà a les visites.

El Pedro, l’enòleg del celler

Elaboren el vi amb el raïm procedent, majoritàriament, de petites finques de vinyes velles. Treballades de manera ecològica.

Dins al celler, transformen el raïm en vi amb la màxima cura. Obtenint al voltant de les 5000 ampolles.

La possibilitat de visitar les vinyes fa que hom pugui entendre millor el treball i procés que hi ha darrera de cada ampolla de vi.

Després de degustar els vins (Blanc 2015, Negre 2015 i el criança) només ens queda felicitatar-los pels bons resultats fruit de l'entusiasme, dedicació i carinyo.

No ho dubteu, esperarem en candeletes el 2017 

Localització: https://goo.gl/maps/wDN2NPLriHr

La Serra d'Almos

La Serra d'Almos és un poble del municipi de Tivissa, a la comarca de la Ribera d'Ebre. La població és de 273 habitants (2009).

Va formar un municipi per desagregació de Tivissa el 1787, i s'hi va tornar a incorporar el 1940. Des de llavors bona part de la població ha mostrat una gran inquietud per segregar-se de Tivissa que s'ha reflectit en un gran nombre d'intents infructuosos per aconseguir el reconeixement polític de la Serra d'Almos com a municipi independent. El dia 30 de setembre de 2009 l'Ajuntament de Tivissa va aprovar l'expedient de constitució de l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de la Serra d'Almos.

Localització: https://goo.gl/maps/ZCMFXFxzGbR2

Tivissa (Ribera d'Ebre)

Tivissa és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat a la part oriental de la comarca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre. Presenta uns dels termes municipals més extensos de Catalunya i el més gran de la demarcació de Tarragona després de Tortosa. Inclou els pobles de Darmós, Llaberia i la Serra d'Almos.

Bona part del seu terme municipal s'engloba dins la Serralada Prelitoral Catalana, més concretament dins les Serres de Mestral (Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, Serra de Llaberia). Aquests conjunts muntanyosos destaquen per ser grans atalaies de la mar mediterrània, el Camp de Tarragona i la Cubeta de Móra, per les formacions rocoses de gran bellesa i valor geològic que presenten i per l'elevada qualitat ambiental i paisatgística, hàbitats d'espècies com la tortuga mediterrània, l'aliga reial o l'àliga cuabarrada.

Murs i portals de Tivissa.

En el seu patrimoni històric destaquen les ruïnes del poblat ibèric del Castellet de Banyoles, un dels més importants de Catalunya, declarat Monument Historicoartístic l'any 1978, encara en excavació i estudi. A més, compta amb diferents jaciments declarats l’any 1998 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. El nucli antic de Tivissa, és un dels més grans de les Terres de l'Ebre, conserva la fisonomia emmurallada amb carreres estrets i sinuosos on es conjuguen diversos estils arquitectònics i és presidit per la majestuosa església Arxprestal de Sant Jaume.

Clica aquí per llegir més

Localització: https://goo.gl/maps/cvdwUTqyjEA2 

_._

Demanaria més respecte i comprensió cap a l’art

Pere Folch: ‘Demanaria més respecte i comprensió cap a l’art’

El professor i artista Pere Folch. Foto Josep Gallofré

Pere Folch (Montbrió del Camp, 1963) és artista i professor d’art. D’àmplia experiència des dels anys 90, les obres de Folch han evolucionat cap a integrar la figura geomètrica com a element expressionista, tot i que confessa que no vol encasellar-se i no descarta altres fonts. A títol individual i col·lectiu, l’artista ha participat en un bon nombre d’exposicions i ha estat guardonat en diversos premis. Folch creu que caldria potenciar l’art contemporani o l’art en general, i demana més “compressió i respecte” cap al treball que facin els creadors. Pere Folch també exerceix de professor a l’Escola d’Art de Reus.

Reusdigital.cat / 22 de Novembre de 2015

per Marta Olivé

Actualment es dedica a la docència i a la creació artística. Que li ocupa més temps?

La docència absorbeix molt de temps. Antigament a l’Escola d’Art de Reus només es donaven classes a les tardes i potser anàvem molt més relaxats, actualment també es fan classes pel matí, és un ritme molt més frenètic que no em permet dedicar tant de temps com voldria a la creativitat.

Com és l'experiència de pertànyer a l’Escola d’Art de Reus?

Penso que a l’escola hi ha hagut un canvi en tots els sentits, no només d’ubicació, sinó també generacional. A més l’escola s’ha acabat especialitzant en disseny, antigament era Escola d’Art i Oficis i actualment és Escola d’Art i Disseny, per tant, s’ha deixat el vessant més bohemi i s’ha passat al món més estricte del disseny. Penso que l’Escola està funcionant molt bé, el claustre de professors és com una petita família, hi ha professionals dels quals estic aprenent molt constantment.

Quin creu que és l’estat actual de l’art contemporani a Reus?

Hi ha molta gent que produeix i que està fent coses, l’altre és el que s’exhibeix. Crec que actualment s’han perdut espais o els espais que hi ha estan mal aprofitats, com el Centre Cal Massó. Per altra banda, penso que hi ha entitats com podria ser la del Centre de Lectura que sí que estan fent coses. És una llàstima o potser no, però en aquests moments s’estan generant nous espais fora de Reus, a vegades considero que la centralitat de les coses resulta un pèl empipador. Per exemplificar això diré que l’altre dia vaig estar a Alcover visitant el Convent de les Arts, que és un centre molt adient, que treballen tot el món teatral però ara volen començar amb les arts plàstiques, o també el cas de la Morera del Montsant on s’ha estat creant un centre d’art contemporani. Tot aquest potencial hauria de vehicular la ciutat de Reus però ha sigut tot el contrari. La nostra ciutat no exerceix de capital cultural i en part, la responsabilitat és dels dirigents polítics.

Creu que cal ser molt expert per entendre sobre art contemporani?

L’art contemporani és molt ampli, hi ha moltes tendències, molts llenguatges... El fet d’entendre o no entendre, el món contemporani a vegades no s’entén, crec que s’ha de ser un pèl iniciat per poder-hi arribar. Moltes vegades em pregunto: i el Barroc s’entén? Són imatges carregades de simbologia, hi ha missatges, moltes coses encriptades que no tothom sap desxifrar, com iconografies religioses. Considero que tot requereix una iniciació, un procés d’aprenentatge.

Com és l’experiència de voler dedicar-se a aquest tipus d’art?

És dura, molt dura i més en un país com el que vivim. Catalunya dins del que seria el context de la península Ibèrica encara està avançada, tot i amb això crec que tenim molt a envejar a països com França, Alemanya, que ens porten molts anys d’avantatge. Aquí, per exemple, no hi ha tradició de col·leccionisme, només hi ha un sector de la societat, que és la burgesia, que es dediqui a invertir en aquest aspecte, però si no és així, difícilment la resta dels mortals hi accedeixen. L’exemple més clar és una exposició en una galeria, el dia de la inauguració, per què és un acte social està ple, la resta de dies està buit. És bastant llastimós però és així, som un país que ens falta molt de bagatge cultural.

La clau està en la formació?

Sí, tot i que el problema està a l’escola però també a casa. I també culpo a una eina molt potent que tenim actualment, la televisió. Funciona com una eina de desculturització, és a dir, engegues la televisió i veus constantment tele escombraria, i això està fent molt mal. Els joves que conec, generalment saben qui són els personatges de Gran Hermano o els equips de futbol però en canvi no saben dir el nom d’un artista o literat, per tant, alguna cosa està fallant. Per altra banda l’educació del Wert aquí també s’utilitza com una eina social i política de desactivació de la joventut i penso que això és molt perillós.

Parli’ns de la seva trajectòria artística?

L’art és una constant formació. Penso que hi va haver una primera etapa amb la qual m’identificava moltíssim amb la figura humana, expressant-ho d’una manera molt expressionista, però després vaig arribar amb un punt que vaig fer un trencament amb la figura humana i vaig passar a treballar la figura geomètrica, a partir de la geometria és com millor m’expresso, tot i amb això el tractament de l’obra és un tractament expressionista, té punts que s’inclourien dins del surrealisme, però se’m fa molt difícil descriure l’obra, definir-se un mateix és difícil. Bec de moltes fonts, no m’agrada quedar-me quiet. En aquests moments estic en una etapa de reflexió que no m’agrada quedar-me encasellat, per tant faig constantment recerca i treball.

Què opina de la relació de les noves tecnologies amb l’art?

Jo sóc el primer que em mostrava en contra però a l’hora de la veritat penso que l’artista sempre ha anat incorporant les noves tecnologies d’una forma natural i mai no n’ha fet rebuig. Sempre he pensat que les eines no pensen per si mateixes, som nosaltres els que les fem funcionar, per tant, evidentment que es pot incorporar i treballar conjuntament.

I la relació amb Internet?

Internet ens ha anat molt bé per què estem en un món globalitzat. La globalització ens ha portat coses bones i dolentes. Una cosa bona seria l’intercanvi de comunicació, jo en aquest moment puc saber el que està passant al Japó, cosa que abans havien de passar dies, amb Internet ho sabem a l’instant. El coneixement s’està compartint d’una manera molt accelerada i això ens és bo. Per altra banda també fa que es perdi “identitat”, és a dir allò que és propi d’un lloc i això provoca que a vegades em costa identificar d’on és una obra cosa que abans m’era molt més fàcil.

I si hagués de fer una mirada cap el futur, que li agradaria trobar respecte a l’art?

Més comprensió i més respecte. Penso que a vegades es mira a l’artista com un espècimen estrany, demanaria respecte per una obra, que la gent vegi que al darrere s’amaga molt de treball, dedicació i esforç, encara que no s’entengui, un respecte pel qual s’ha fet.

Quin valor li dóna als premis aconseguits?

Els premis són puntuals i quan ets jove fan il·lusió però després penses tampoc és important, potser t’obren portes. El que em va fer més il·lusió va ser una beca que em van donar, la “Beca final de carrera” la qual em va permetre viatjar, sortir de casa molt jove, anar a Roma i aprendre molt. Aquell viatge em va fer rebutjar la figura humana i passar a altres coses com l’objecte o la forma, em va provocar un canvi.

I de les exposicions?

Vaig fer exposicions a llocs com França, Alemanya o Mèxic i d’aquests països vaig veure el respecte cap a l’obra d’art i cap a l’artista. Te n'adones que en aquests països tant la cultura com l’art han arribat al poble i no només a una elit com passa a aquí.

_._

Almoster, Bellavista, Nulles, Montferri ...

Bellavista

Bellavista és una entitat de població del municipi de Nulles, a la comarca de l'Alt Camp.

Capella de Santa Creu a Bellavista

El llogaret o barri se situa entre el cap de municipi i Valls, al nord-oest del terme municipal. La carretera TV-2035 és la seva principal via de comunicació.

Local·lització: https://goo.gl/maps/ta85u96rws32

Nulles, municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Celler del Sindicat Agrícola Sant Isidre,

El Celler Cooperatiu de Nulles, més conegut com Adernats - Vinícola de Nulles, es troba al nord de la població. D'estil noucentista, va ser construït entre el 1919 i 1920 per l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell i Brunet, encarregat pel Sindicat Agrícola de Sant Isidre de Nulles amb l'ajut econòmic del Banc de Valls

L'edifici consta de dues naus principals i tres cossos auxiliars, producte d’ampliacions posteriors. La primera nau és de doble nau basilical rectangular, destinada a celler, amb estructura d'arcs equilibrats parabòlics doblats de maó vist per suportar la coberta a dues vessants de teula àrab. La segona és contigua i transversal a la primera i té una estructura de coberta a base d'encavallada metàl·lica i coberta de xapa, també metàl·lica

Aquest celler incorpora algunes de les novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Per exemple, la construcció de l'estructura de les naus basada en arcs parabòlics de maó, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i les textures de les façanes

Fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional al DOGC núm. 3722 del 18/09/2002

Celler del Sindicat Agrícola Sant Isidre, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Obra de Cèsar Martinell i Brunet >> - http://www.adernats.cat

Local·lització: https://goo.gl/maps/7PWa63WnW6L2

Montferri 

Montferri és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. Dins del seu terme hi ha el poblet de Vilardida i l'edifici del molí de Puigtinyós, que donava nom antigament al poble.

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri

El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri (1926) obra de Josep Maria Jujol i Gibert, és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Montferri

La construcció va començar amb més voluntarisme que recursos i va anar molt lentament fins que es va aturar el 1936. L'any 1943 una ventada va fer caure els arcs parabòlics que s'havien construït i no seria fins al 1984 en que el jesuïta Josep M. Jané encarregà la represa de les obres a Joan Bassegoda i Nonell que es van acabar el 2000. Bona part de l'obra està feta en maó.

Local·lització: https://goo.gl/maps/7c54mq8te452

_._